Glossari

És la referència a l´home com a mesura de totes les coses. És la perspectiva que considera els homes i la masculinitat hegemònica com a referent per a l'organització de la societat i com a paràmetre d'anàlisi de les relacions socials. L'androcentrisme identifica la categoria home com a neutra i universal tot ocultant el que és propi i característic de les dones.

El biaix de gènere fa referència a l'aplicació de mirades androcèntriques, sexistes o insensibles respecte al gènere en un determinat objecte d'estudi o problemàtica. El biaix de gènere constitueix un defecte rellevant que ocasiona errors dins de la investigació científica. De la mateixa manera, pot existir biaix de gènere en el disseny de programes o polítiques públiques, quan ometen o marginen l'anàlisi de gènere en les diferents fases d'aquesta formulació i, per tant, exclouen les necessitats i els impactes de les decisions i accions a la vida de les dones.

Fa referència a la desigualtat que existeix entre dones i homes en l’accés a les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC). La primera bretxa digital de gènere es centra en l’accés a la tecnologia i és de caràcter quantitatiu. La segona bretxa digital de gènere es centra en la utilització de les TIC, és encara més gran que la primera i de caràcter qualitatiu. I la tercera bretxa digital de gènere es centra en l’ús dels serveis TIC més avançats, també és de caràcter qualitatiu i de gran importància per l’evolució de les anteriors.

Fa referència a les diferències salarials entre dones i homes. És per això que la bretxa salarial de gènere sempre és una mesura relativa, compara els salaris d’homes i dones en un moment i en unes circumstàncies determinades. La fórmula usualment emprada per a la mesura de la bretxa salarial de gènere quantifica la diferència entre el salari mitjà anual percebut pels homes i el salari mitjà anual percebut per les dones, o bé s’extreu de la diferència existent entre els ingressos bruts per hora de tots els treballadors i treballadores.

Referit al mètode educatiu que parteix del principi d’igualtat entre els sexes i de la no discriminació per raó de sexe. És l’acció educadora que potencia la igualtat real d’oportunitats i valora indistintament l’experiència, les aptituds i l’aportació social i cultural de dones i homes, en igualtat de drets, sense estereotips sexistes, homofòbics, bifòbics, transfòbics o androcèntrics ni actituds discriminatòries. És tota acció educativa fonamentada en el reconeixement de potencialitats i individualitats de tot l’alumnat, independentment del seu sexe, potenciant així la igualtat real d’oportunitats.

És el repartiment equilibrat de les tasques domèstiques i de les responsabilitats familiars, tals com la seva organització, les cures, l’educació i l’afecte envers persones dependents, i té l’objectiu de distribuir d’una forma justa els temps de vida de les dones i els homes. Responsabilitat compartida. Distribució equitativa de responsabilitats domèstiques entre les persones membres de la llar.

Es refereix a l’ús que es fa d’una dona en particular, del concepte de dona o bé de la seva imatge per a finalitats que es limiten al plaer estètic i sexual masculí, sense fer referència ni a la seva capacitat racional ni a la seva dignitat humana. Mitjançant aquest procés, se separen els atributs sexuals (sovint destacant-los per parts) i la bellesa física de la resta de la personalitat, i aquests atributs són reduïts a eines per al plaer masculí. D’aquesta idea sorgeix l’expressió “dona objecte” i també el concepte autocosificació, que és el fenomen pel qual són les dones les qui es cosifiquen a si mateixes analitzant-se des de la mirada masculina, cosa que s’explica pels rols imposats socialment.

+ Cos normatiu: Aspecte físic que respon a l’ideal de bellesa imposat pel sistema patriarcal.

Fa referència a la desigualtat social per raó de gènere, que es concreta en diferències d’estatus, poder i prestigi entre els homes i les dones que formen part d’una mateixa societat.

Ens referim a les relacions de poder desiguals entre dones i homes, establertes en un context sociocultural jerarquitzat, on allò masculí té més valor. Les diferències sexuals (1) i les diferències de gènere (2) es converteixen en desigualtat en aquells casos en què la diferència es transforma en un accés desigual als recursos, beneficis, poder o posició social. També es poden produir com a conseqüència de no tenir en compte l’existència de diferències de gènere o per crear diferències quan aquestes no existeixen.

(1) Diferències sexuals: Referit a les diferències biològiques entre els sexes.
(2) Diferències de gènere: Referit a les diferències en els rols socials, valors i aspiracions de dones i homes, generades per una socialització encara diferencial i sexista envers els uns i les altres. També fa referència a les diferències existents com a resultat de l’evolució social i històrica que situa homes i dones en espais diferents, el que produeix diferències, per exemple, en els usos dels temps.

Diferències sexuals: Referit a les diferències biològiques entre els sexes.
Diferències de gènere: Referit a les diferències en els rols socials, valors i aspiracions de dones i homes, generades per una socialització encara diferencial i sexista envers els uns i les altres. També fa referència a les diferències existents com a resultat de l’evolució social i històrica que situa homes i dones en espais diferents, el que produeix diferències, per exemple, en els usos dels temps.

Discriminació directa: La situació en què es troba una persona que és, ha estat o pot ésser tractada, per raó de sexe o de gènere - per circumstàncies directament relacionades amb la seva condició biològica o pels rols i estereotips de gènere encara vigents a la societat -, d’una manera menys favorable que una altra en una situació anàloga. No són mesures discriminatòries per raó de sexe les que, encara que plantegin un tractament diferent per a homes i dones, tenen una justificació objectiva i raonable, com ara les que es fonamenten en l’acció positiva per a les dones, en la necessitat d’una protecció especial per motius biològics o en la promoció de la corresponsabilitat de dones i homes en el treball domèstic o en el de cura de persones.

Discriminació indirecta: Es refereix a la situació discriminatòria creada per una disposició, un criteri, una interpretació o una pràctica pretesament neutres que poden causar un perjudici més gran a les persones d’un dels sexes, excepte si resulten adequats i necessaris i es poden justificar amb criteris objectius que no tinguin cap relació amb qüestions de gènere.

Es refereix al repartiment social de tasques i feines quan es donen en funció del sexe, segons el qual històricament s’assigna a les dones el treball reproductiu i als homes el treball productiu.

Aquesta expressió s’utilitza per anomenar la necessitat de respondre alhora a les demandes del treball assalariat i del domèstic i familiar de forma sincrònica i quotidiana, una situació i un mandat social que afecta principalment a les dones al llarg de tot el seu cicle de vida.

Fa referència a les imatges simplificades que atribueixen uns rols fixats sobre els comportaments pretesament «correctes» o «normals» de les persones en un context determinat en funció del sexe al qual pertanyen. Els estereotips de gènere són a la base de la discriminació entre homes i dones i contribueixen a la seva justificació i perpetuació.

Corrent de pensament que vindica la condició d’igual valor entre els homes i les dones. És el principi d’igualtat entre dones i homes i el moviment social que en persegueix la seva materialització. El feminisme constata la desigualtat existent per raó de sexe i com aquesta comporta una situació d'inferioritat sociocultural de les dones davant dels homes. Això porta al feminisme a reclamar i defensar la igualtat entre homes i dones i la llibertat i emancipació per a les dones. El feminisme suposa, per tant, una manera de mirar i entendre el món, el poder i les relacions entre els sexes. No és un corrent de pensament monolític sinó que presenta diferents corrents, i ha anat evolucionant al llarg del temps.

Fa referència als papers, comportaments, activitats i atribucions socialment construïdes que una societat concreta considera propis de dones o de homes. El concepte es refereix, doncs, al conjunt de característiques socials, culturals, psicològiques i econòmiques construïdes socioculturalment que la societat assigna a les persones de manera diferenciada, com a pròpies d’homes i dones.

Consisteix a ressaltar els atributs sexuals de les dones i de les nenes, com ara els pits i els malucs, i també certa utilització d’elements d’imatge, maquillatge o la postura del cos. S’acostuma a utilitzar en referència a una idea d’erotització precoç de les nenes, i constitueix una forma de cossificació del conjunt de les dones.

S’utilitza aquest concepte per a referir un sentiment de pertinença o d’identificació personal amb el gènere, sigui aquesta una identitat determinada o indeterminada. Referit a la construcció social de gènere, pot no tenir correspondència amb el sexe de naixement.

Igualtat entre els sexes: La igualtat entre els sexes s’entén com una relació d’equivalència en el sentit de que les persones tenen el mateix valor, independentment del seu sexe. És un dret fonamental que s’apoia en el concepte de justícia social. Implica, per tant, l’absència de tota forma de discriminació per raó de sexe.

Igualtat de gènere: La condició d’ésser iguals dones i homes en les possibilitats de desenvolupament personal i de presa de decisions, sense les limitacions imposades pels rols de gènere tradicionals, per la qual cosa els diferents comportaments, aspiracions i necessitats de dones i homes són igualment considerats, valorats i afavorits. Alineat amb la igualtat entre els sexes, posa l’èmfasi en que allò a remoure són els papers, comportaments, activitats i atribucions socialment construïdes que una societat concreta considera propis de dones o de homes.

+ (també s'utilitza...)
Equitat de gènere: la distribució justa dels drets, els beneficis, les obligacions, les oportunitats i els recursos sobre la base del reconeixement i el respecte de la diferència entre dones i homes en la societat.

L’observació de l’impacte de gènere consisteix en identificar i valorar els diferents resultats i efectes d’una norma o una política pública en un i altre sexe, amb l’objectiu d’evitar els seus possibles efectes discriminatoris.
És una metodologia d’anàlisi de les intervencions i polítiques públiques que pretén explorar les conseqüències de les polítiques sobre les persones i la manera en què aquestes conseqüències poden variar per a les dones i els homes en funció de les diferències i desigualtats per raó de sexe i gènere. La finalitat d’aquesta estratègia és aconseguir que les consideracions de gènere s’incloguin sistemàticament en l’avaluació de les qüestions, opcions i repercussions de les polítiques. També procura assolir una major igualtat entre els sexes com un dels resultats de la política. Tot això exigeix la inclusió de les qüestions relatives a les dones en diversos punts del procés normatiu.

Els indicadors de gènere són eines que serveixen per mesurar la situació de les dones en comparació amb la dels homes en diferents esferes de la vida de les persones, relacionades amb la igualtat de gènere. També permeten mesurar l’evolució de les diferències i desigualtats de gènere, de la jerarquia de gènere i de les relacions de gènere, o dels progressos cap a objectius d’igualtat de gènere. Els indicadors sistematitzen la informació, poden ser qualitatius o quantitatius, permeten diagnosticar la desigualtat i la seva magnitud, presenten informació imparcial i són d’utilitat per als estudis i per a prendre decisions d’acció política.

Es tracta d'indicadors que, tot i no tenir com a objectiu principal explicar les desigualtats o relacions de gènere, permeten captar-ne informació o aproximar-s’hi, i en ocasions inclús poden no estar desagregats per sexe (exemple: Valor del treball familiar domèstic en relació amb el PIB).

S’entén per interseccionalitat la perspectiva analítica i política que permet entendre i respondre a les maneres com el gènere es creua amb altres eixos de desigualtat i com aquests creuaments contribueixen a experiències úniques d’opressió i privilegi.

Consideració que un dels dos sexes és superior a l’altre, o bé quan allò que se li considera propi automàticament pren més valor social. Tradicionalment la cultura patriarcal predominant ha atorgat als homes una condició de superioritat respecte a les dones, que quedaven subjectes als mateixos, i les esferes masculines d’acció i relació quotidiana eren les que proporcionaven autoritat, estatus, centralitat, recursos i poder.

Ús sexista del llenguatge: Ús del llenguatge que menysté o desvalora un dels dos sexes.
Ús androcèntric del llenguatge: Ús que fa difícil imaginar en un àmbit determinat la presència o l’actuació de les dones. Pren el masculí com a universal.

+ Llenguatge no discriminatori: El llenguatge no discriminatori no admet cap distinció arbitrària respecte a una persona o col·lectivitat per raó de sexe, lloc de procedència, discapacitat, malaltia, condició social, ètnia, ideologia, edat, cultura, religió o opció sexual.

Masclisme. Actitud basada en l’atribució de superioritat a l’home sobre la dona. Actitud de prepotència dels homes respecte les dones. Forma de discriminació sexista caracteritzada per la prevalença de l'home i del que es considera masculí o tradicionalment realitzat per l'home.

S’usarà el concepte orientació sexual i afectiva per referir l’atracció sexual i emocional d’una persona envers les altres en funció de si se sent atracció envers persones del propi sexe, de l’altre o d’ambdós.

S’utilitzarà el concepte perspectiva de gènere entenent-lo com el fet de considerar sistemàticament les diferents condicions, situacions i necessitats en les que viuen homes i dones, en totes les polítiques i moments de la intervenció: diagnòstic, planificació, execució i avaluació.

Així, entenem per perspectiva de gènere la presa en consideració de les diferències entre dones i homes en un àmbit o una activitat per a l’anàlisi, la planificació, el disseny i l’execució de polítiques, tenint en compte la manera en què les diverses actuacions, situacions i necessitats afecten les dones.

El Pla de polítiques d’igualtat ve a referir la planificació que l’Ajuntament fa d’accions de política pública encarada a remoure les desigualtats de gènere existents en el municipi.  
 
Un pla local de polítiques d’igualtat entre dones i homes (o pla de polítiques d'igualtat de gènere) concreta en un temps determinat una política d’igualtat, posant en marxa un procés de treball així com recursos econòmics i humans. A partir del pla s’adquireixen compromisos per canviar la realitat de desigualtat entre dones i homes en un municipi. El principal criteri d’aplicació és la integració de la perspectiva de gènere a tot el treball que es realitzi des de l’ajuntament i l’objectiu general és analitzar, fer visibles i actuar sobre les desigualtats de gènere. Es caracteritza per ser un instrument transversal, en el que participen les diferents àrees de l'ajuntament.

El Pla intern d’igualtat ve a referir el pla d’igualtat de l’Ajuntament en tant que organització o empresa.
Es tracta d'un conjunt ordenat de mesures, adoptades després de realitzar un diagnòstic de situació, tendents a aconseguir en l'organització la igualtat de tracte i d'oportunitats entre dones i homes i a eliminar la discriminació per raó de sexe. Els plans d'igualtat fixaran els concrets objectius d'igualtat a aconseguir, les estratègies i pràctiques a adoptar per a la seua consecució, així com l'establiment de sistemes eficaços de seguiment i avaluació dels objectius fixats.

Per a la consecució dels objectius fixats, els plans d'igualtat podran contemplar, entre unes altres, les matèries d'accés a l'ocupació, classificació professional, promoció i formació, retribucions, ordenació del temps de treball per a afavorir, en termes d'igualtat entre dones i homes, la conciliació laboral, personal i familiar, i prevenció de l'assetjament sexual i de l'assetjament per raó de sexe.

S’entendrà per polítiques d’igualtat totes aquelles polítiques públiques destinades a generar condicions d’igualtat entre els homes i les dones, en el sentit d’igual valor social. Són el conjunt de les decisions, objectius i mesures adoptades per les institucions públiques en relació amb el foment de la igualtat entre dones i homes i amb la millora de la situació socioeconòmica, política i cultural de les dones. Dins de les polítiques d’igualtat inclourem les polítiques transversals de gènere. En qualsevol cas, es tracta de polítiques transformadores de la base androcèntrica i patriarcal de la nostra societat.

Són aquelles valoracions negatives que tenim vers una persona que es basen en els estereotips de gènere. Per exemple, és un prejudici de gènere el fet de pensar que una filla no hauria de voler apuntar-se a una activitat extraescolar de futbol, o bé considerar que una nina no és un regal apropiat per a un nen.

Els punts liles són espais destinats a informar, sensibilitzar, prevenir i atendre les actituds masclistes i comportaments sexistes que es produeixin en espais públics, ja sigui d'oci i festius com altres espais d'interès públic (educatius, esportius, comercials, sanitaris, etc.).

Es refereix a la situació que garanteix una presència de dones i homes segons la qual cap sexe no supera el 60% del conjunt de persones a què es refereix ni és inferior al 40%, i que ha de tendir a assolir el 50% de persones de cada sexe.

Els rols tradicionals de gènere es basen en la divisió sexual del treball i venen a considerar que les dones són les responsables de la llar i de totes les responsabilitats de cura, mentre els homes són els responsables de participar en el mercat laboral, guanyar un sou i participar en política. Els rols tradicionals de gènere assignen llocs diferents i desiguals als homes i les dones en la seva vida quotidiana en societat.

Segregació horitzontal de l’ocupació: Distribució no uniforme d’homes i dones en un sector d’activitat determinat. Generalment, la segregació horitzontal de l’ocupació fa que les dones es concentrin en llocs de treball que es caracteritzen per una remuneració i un valor social inferiors i que són en bona mesura una prolongació de les activitats que fan en l’àmbit domèstic.

Segregació vertical de l’ocupació: Distribució no uniforme d’homes i dones en nivells diferents d’activitat. Generalment, la segregació vertical de l’ocupació fa que les dones es concentrin en llocs de treball de menor responsabilitat i poder que els homes.

La segregació horitzontal i vertical entre homes i dones es pot resseguir també en altres àmbits, no només en l’ocupació: per exemple, és molt visible en l’educació universitària o en la representació política.

El concepte de sexe fa referència al conjunt de característiques físiques, biològiques i anatòmiques de les persones que neixen com a homes i dones. Estem parlant, doncs, de les característiques sexuals primàries i secundàries del cos.

Terme que es refereix a la suposició, creença o convicció de que un dels dos sexes és superior a l’altre. El seu ús més freqüent es refereix a la convicció de la superioritat de l’home sobre la dona. Mecanisme pel qual es privilegia a un sexe sobre l’altre.

Procés social d’educació diferenciada entre nois i noies a l’hora d’aprendre els valors, expectatives i rols de la societat en la qual han nascut. Exemple: Les diferències en l’assignació de responsabilitats en les tasques domèstiques fan que als nois, tradicionalment, se’ls hagi donat més llibertat per sortir al carrer, i així relacionar-se amb el seu grup d’amics, aprendre a defensar-se per si sols o desenvolupar un rol més actiu en l’espai públic.

Es refereix a la revisió del conjunt de l’acció pública per corregir biaixos de gènere. Busca la corresponsabilitat de totes les àrees de la institució en favor de la igualtat. Suposa la integració de la perspectiva de gènere en el conjunt de polítiques, considerant sistemàticament les situacions, prioritats i necessitats respectives de dones i homes, amb vistes a la promoció de la igualtat.

Es tracta, doncs, de la reorganització, millora, desenvolupament i avaluació dels processos de les polítiques públiques, de manera que la perspectiva de gènere s’incorpora a totes les polítiques i a tots els nivells i en totes les fases, per part dels actors normalment implicats en la formulació de polítiques.

Treball reproductiu: Conjunt d’activitats no remunerades relacionades amb el treball domèstic i amb l’atenció i la cura dels membres de la família.
Treball productiu: Conjunt d’activitats remunerades que produeixen béns i serveis a l’economia mercantil i formal, però també a l’economia submergida i informal.

+ Treball domèstic i de cura: Referit al conjunt d’activitats no remunerades relacionades amb el treball domèstic i amb l’atenció i la cura dels membres de la família. Es troba a la base del treball de mercat, doncs fa possible que les persones es mantinguin en les millors condicions de salut i formació per a poder ésser productives en el mercat de treball o per a poder-ho ésser en el futur. El treball domèstic i de cura de persones tradicionalment s'ha assignat a les dones i comprèn, entre altres, les tasques d'higiene i manteniment de la llar; l'economia domèstica; la cura, entre altres, dels fills i filles i de les persones dependents; la gestió dels afers mèdics i escolars o formatius, i, en general, totes les accions que persegueixen el benestar del nucli familiar.

S’entendrà per violència masclista la violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que té com a resultat un dany o patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat. Es tracta d’una violència que es dirigeix contra les dones pel fet mateix de ser-ho, per ser considerades pels seus agressors com a carents de drets mínims de llibertat, respecte i capacitat de decisió. S’estén a fills i filles menors d’edat i persegueix el sotmetiment de la dona.

Altres terminologies possibles són “violència de gènere” o “violència contra les dones”. En aquest cas s’empra preferentment violència masclista per referenciar que és el masclisme el que la produeix. (*)

(*) Nota: Cal saber que legalment les diverses terminologies cobreixen violències de menor o major abast:

Violència de gènere: Segons la Llei Orgànica 1/2004, la violència de gènere és aquella que, com a manifestació de la discriminació, la situació de desigualtat i les relacions de poder dels homes sobre les dones, s'exerceix sobre aquestes per part dels qui siguin o hagin estat els seus cònjuges o dels qui estiguin o hagin estat lligats a elles per relacions similars d'afectivitat, sense convivència encara. Llei Orgànica 1/2004, de mesures de protecció integral contra la violència de gènere.

Violència masclista: Segons la llei catalana 5/2008, és la violació dels drets humans a través de la violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, té com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com si té lloc en l’àmbit privat. Llei 5/2008, del 24 d’abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, en la redacció donada per la Llei 17/2020, del 22 de desembre.