Més informació
Àrees d'acció municipal
En aquest apartat mostrem la legislació més elemental a partir de la qual elaborem aquesta Eina.
En primer lloc, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que inclou la perspectiva de gènere com a principi rector que ha de guiar l’actuació dels poders públics, i en segon lloc, la llei catalana d'igualtat 17/2015, que desplega la transversalitat de gènere.
En primer lloc, l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, que inclou la perspectiva de gènere com a principi rector que ha de guiar l’actuació dels poders públics, i en segon lloc, la llei catalana d'igualtat 17/2015, que desplega la transversalitat de gènere.
Article 41 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya: Perspectiva de gènere
1. Els poders públics han de garantir el compliment del principi d’igualtat d’oportunitats entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, en la formació, en la promoció professional, en les condicions de treball, inclosa la retribució, i en totes les altres situacions, i també han de garantir que les dones no siguin discriminades a causa d’embaràs o de maternitat.
2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes.
3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques.
4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials.
5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual.
2. Els poders públics han de garantir la transversalitat en la incorporació de la perspectiva de gènere i de les dones en totes les polítiques públiques per a aconseguir la igualtat real i efectiva i la paritat entre dones i homes.
3. Les polítiques públiques han de garantir que s’afrontin de manera integral totes les formes de violència contra les dones i els actes de caràcter sexista i discriminatori; han de fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic, i han de promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques.
4. Els poders públics han de reconèixer i tenir en compte el valor econòmic del treball de cura i atenció en l’àmbit domèstic i familiar en la fixació de llurs polítiques econòmiques i socials.
5. Els poders públics, en l’àmbit de llurs competències, i en els supòsits que estableix la llei, han de vetllar perquè la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos que en puguin afectar la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos i a la seva salut reproductiva i sexual.
Llei catalana 17/2015 d'igualtat efectiva entre dones i homes
Per altra banda, la Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes obliga a totes les administracions públiques a incorporar la perspectiva de gènere i de les dones en totes les actuacions que aquestes realitzin. Ho fa en l’article 3.1, on exposa els principis d’actuació dels poder públics. I la llei defineix de forma clara què entén per perspectiva de gènere en l’article 2, que diu així:
És la presa en consideració de les diferències entre dones i homes en un àmbit o una activitat per a l’anàlisi, la planificació, el disseny i l’execució de polítiques, tenint en compte la manera en què les diverses actuacions, situacions i necessitats afecten les dones. La perspectiva de gènere permet visualitzar dones i homes en llur dimensió biològica, psicològica, històrica, social i cultural, i també permet de trobar línies de reflexió i d’actuació per eradicar les desigualtats.
Alhora, la Llei catalana d’igualtat també estableix obligacions transversals i obligacions temàtiques pels ajuntaments. Les obligacions transversals afecten a totes les persones que participen en el procés de disseny i implementació de les polítiques públiques locals, a la classe política i al personal tècnic i administratiu de totes les àrees. Les obligacions temàtiques són obligacions específiques per àmbits d’actuació, que podem considerar que serveixen per identificar els principals objectius que s’han d’assolir en els diferents àmbits quan s’incorpora la perspectiva de gènere, i que farem servir per plantejar les preguntes d’aquesta Eina. Les obligacions transversals, per altra banda, s’expliciten així:
La primera obligació és afrontar de manera integral totes les formes de violència masclista, especialment la violència contra les dones i els actes sexistes, misògins i discriminatoris.
La segona obligació és donar veu a les dones i reconèixer l’expertesa femenina. Aquesta obligació es tradueix, per un costat, en donar suport a les dones en el procés pel qual enforteixen llur potencial i autonomia, coneixen millor llurs capacitats i participen activament en la superació dels obstacles que són a la base de la infravaloració que han patit històricament. Per un altre costat, en fer valer les aportacions de les dones en la construcció, el manteniment i la transformació de la societat en promoure la participació; fer visibles i reconèixer les diferències, les singularitats i les particularitats territorials, culturals, ètniques, religioses, personals, d’edat, estat de salut, socioeconòmiques i d’orientació i d’identitat sexuals de dones i homes sense exclusions; reconèixer les dones com a subjectes socials, econòmics i polítics, i destacar les experiències vitals tant de dones com d’homes. I per reconèixer l’expertesa femenina afavorint la participació dels grups i les associacions que defensen els drets de les dones en l’elaboració i l’avaluació de les polítiques públiques, i també la representació paritària en la composició dels òrgans col·legiats, de direcció, de participació, de representació, consultius, tècnics i científics, en els tribunals i ens els espais de presa de decisions.
La tercera obligació és fer un ús no sexista del llenguatge, que eviti l’expressió de concepcions sexistes de la realitat i els usos androcèntrics i amb estereotips de gènere, i promoure un llenguatge respectuós amb les dones, amb les minories i amb totes les persones en general en l’atenció personal i en tota la documentació escrita, gràfica i audiovisual.
Dins d’aquesta obligació hem de fer menció a la revisió i modificació de les denominacions de les institucions i els òrgans dependents de les administracions públiques per a garantir que respectin els principis de llenguatge no sexista ni androcèntric. El que s’hauria d’haver fet dins del termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor de la llei, com s’especifica en la disposició addicional cinquena.
I la quarta obligació és la de recollir les dades desagregades per sexe i utilitzar indicadors de gènere.
És la presa en consideració de les diferències entre dones i homes en un àmbit o una activitat per a l’anàlisi, la planificació, el disseny i l’execució de polítiques, tenint en compte la manera en què les diverses actuacions, situacions i necessitats afecten les dones. La perspectiva de gènere permet visualitzar dones i homes en llur dimensió biològica, psicològica, històrica, social i cultural, i també permet de trobar línies de reflexió i d’actuació per eradicar les desigualtats.
Alhora, la Llei catalana d’igualtat també estableix obligacions transversals i obligacions temàtiques pels ajuntaments. Les obligacions transversals afecten a totes les persones que participen en el procés de disseny i implementació de les polítiques públiques locals, a la classe política i al personal tècnic i administratiu de totes les àrees. Les obligacions temàtiques són obligacions específiques per àmbits d’actuació, que podem considerar que serveixen per identificar els principals objectius que s’han d’assolir en els diferents àmbits quan s’incorpora la perspectiva de gènere, i que farem servir per plantejar les preguntes d’aquesta Eina. Les obligacions transversals, per altra banda, s’expliciten així:
La primera obligació és afrontar de manera integral totes les formes de violència masclista, especialment la violència contra les dones i els actes sexistes, misògins i discriminatoris.
La segona obligació és donar veu a les dones i reconèixer l’expertesa femenina. Aquesta obligació es tradueix, per un costat, en donar suport a les dones en el procés pel qual enforteixen llur potencial i autonomia, coneixen millor llurs capacitats i participen activament en la superació dels obstacles que són a la base de la infravaloració que han patit històricament. Per un altre costat, en fer valer les aportacions de les dones en la construcció, el manteniment i la transformació de la societat en promoure la participació; fer visibles i reconèixer les diferències, les singularitats i les particularitats territorials, culturals, ètniques, religioses, personals, d’edat, estat de salut, socioeconòmiques i d’orientació i d’identitat sexuals de dones i homes sense exclusions; reconèixer les dones com a subjectes socials, econòmics i polítics, i destacar les experiències vitals tant de dones com d’homes. I per reconèixer l’expertesa femenina afavorint la participació dels grups i les associacions que defensen els drets de les dones en l’elaboració i l’avaluació de les polítiques públiques, i també la representació paritària en la composició dels òrgans col·legiats, de direcció, de participació, de representació, consultius, tècnics i científics, en els tribunals i ens els espais de presa de decisions.
La tercera obligació és fer un ús no sexista del llenguatge, que eviti l’expressió de concepcions sexistes de la realitat i els usos androcèntrics i amb estereotips de gènere, i promoure un llenguatge respectuós amb les dones, amb les minories i amb totes les persones en general en l’atenció personal i en tota la documentació escrita, gràfica i audiovisual.
Dins d’aquesta obligació hem de fer menció a la revisió i modificació de les denominacions de les institucions i els òrgans dependents de les administracions públiques per a garantir que respectin els principis de llenguatge no sexista ni androcèntric. El que s’hauria d’haver fet dins del termini d’un any a comptar de l’entrada en vigor de la llei, com s’especifica en la disposició addicional cinquena.
I la quarta obligació és la de recollir les dades desagregades per sexe i utilitzar indicadors de gènere.