Més informació
Àrees d'acció municipal
Què és
Aquesta web vol ser una Eina pràctica que pugui servir de suport per a les persones servidores públiques que prenen una responsabilitat política o tècnica en un Ajuntament. Específicament, per al moment en què aquesta persona fa un plantejament o replantejament de la seva àrea d’acció municipal volent incorporar-hi la perspectiva de gènere.
Aquesta Eina el que proposa són preguntes senzilles que puguin ajudar a qualsevol persona que treballi en el disseny, implementació i avaluació de polítiques, programes, accions i serveis públics a plantejar o replantejar la seva acció des d’una mirada sensible a les desigualtats existents entre homes i dones. Així mateix, recull recursos i referències que poden servir de guia a qui pretén implantar canvis en aquesta direcció.
Cada àmbit d’acció municipal té les seves pròpies preguntes i recursos. Esperem que us sigui d’utilitat!
Aquesta Eina el que proposa són preguntes senzilles que puguin ajudar a qualsevol persona que treballi en el disseny, implementació i avaluació de polítiques, programes, accions i serveis públics a plantejar o replantejar la seva acció des d’una mirada sensible a les desigualtats existents entre homes i dones. Així mateix, recull recursos i referències que poden servir de guia a qui pretén implantar canvis en aquesta direcció.
Cada àmbit d’acció municipal té les seves pròpies preguntes i recursos. Esperem que us sigui d’utilitat!
Qui som
Aquesta Eina és un producte de la Línia de recerca Gènere i Política de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS). Les investigadores del projecte són:
Maria Freixanet Mateo és la coordinadora de la línia de recerca Gènere i Política de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials. És politòloga, Màster en polítiques públiques i socials per la UPF. Va ser responsable de l'Observatori Social d'Espanya dins el Programa de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra. Durant un període de quatre anys va exercir de càrrec públic com a senadora i va ser membre del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere. Actualment es dedica a la divulgació sobre pensament feminista i a la recerca sobre polítiques locals de gènere.
Mònica Gelambí Torrell és doctora amb menció de doctorat europeu per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Llicenciada en Ciències Jurídiques per la URV i llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UB. Des del 2008 treballa des d’Atena GenderConsulting com consultora i formadora especialitzada en polítiques d’igualtat de gènere i implementació de la transversalitat de gènere en polítiques, programes, serveis i organitzacions públiques i privades. Actualment és també investigadora associada a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials.
Aquest projecte s’ha realitzat amb el suport de la Giovanna Osco i la Marina Bau, investigadores associades a aquest projecte, i amb el suport tècnic de tot l’equip humà de l’ICPS.
Maria Freixanet Mateo és la coordinadora de la línia de recerca Gènere i Política de l’Institut de Ciències Polítiques i Socials. És politòloga, Màster en polítiques públiques i socials per la UPF. Va ser responsable de l'Observatori Social d'Espanya dins el Programa de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra. Durant un període de quatre anys va exercir de càrrec públic com a senadora i va ser membre del Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere. Actualment es dedica a la divulgació sobre pensament feminista i a la recerca sobre polítiques locals de gènere.
Mònica Gelambí Torrell és doctora amb menció de doctorat europeu per la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Llicenciada en Ciències Jurídiques per la URV i llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració per la UB. Des del 2008 treballa des d’Atena GenderConsulting com consultora i formadora especialitzada en polítiques d’igualtat de gènere i implementació de la transversalitat de gènere en polítiques, programes, serveis i organitzacions públiques i privades. Actualment és també investigadora associada a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials.
Aquest projecte s’ha realitzat amb el suport de la Giovanna Osco i la Marina Bau, investigadores associades a aquest projecte, i amb el suport tècnic de tot l’equip humà de l’ICPS.
A qui destinem l'Eina
A les persones que es troben desenvolupant tota mena d’acció política o feina tècnica en un ajuntament.
Així, aquesta Eina no és un recurs específic per a la regidoria d’igualtat si no, sobretot, per a la resta de regidories, que han d’acompanyar Igualtat en el treball per un municipi igualitari.
En aquest sentit, tota regidoria o àrea és corresponsable – en tot allò que els és tasca pròpia – d’aplicar la perspectiva de gènere, i d’executar polítiques que promoguin i generin condicions d’igualtat real entre els homes i les dones del municipi.
Així, aquesta Eina no és un recurs específic per a la regidoria d’igualtat si no, sobretot, per a la resta de regidories, que han d’acompanyar Igualtat en el treball per un municipi igualitari.
En aquest sentit, tota regidoria o àrea és corresponsable – en tot allò que els és tasca pròpia – d’aplicar la perspectiva de gènere, i d’executar polítiques que promoguin i generin condicions d’igualtat real entre els homes i les dones del municipi.
L’objectiu
Tal i com diria la Dra. Emmanuela Lombardo, les persones tenim encès una mena de pilot automàtic androcèntric. Si no hi parem atenció, el pilot automàtic ens porta a reproduir les desigualtats de gènere que imperen en la societat, que ens passen per naturals. I ens porta a valorar de forma inconscient que allò que fan els homes és més important. Que té més valor. Entrenar l’habilitat de canviar aquest pilot automàtic s’ha de fer diàriament. S’ha de practicar. Les preguntes i recursos que aquí trobareu volen ajudar a aquesta pràctica.
I és que l’objectiu d’aquesta Eina és ser un recurs senzill al que recórrer quan tens interès i necessitat de revisar la pròpia acció des d’aquesta perspectiva. Aquesta tasca de repensar seria un exercici recomanable per a tota persona, empresa i institució pública, doncs totes les persones hem nascut i estem socialitzades dins un sistema que minusvalora les dones i aquelles activitats que tradicionalment s’hi associen, i per tant, si no hi ha autorevisió periòdica, hi ha reproducció de patrons heredats de desigualtat.
La proposta que fem, però, està curosament pensada per a l’administració pública local, per a ser d’ajuda als ajuntaments de Catalunya en el seu procés de transversalitzar la perspectiva de gènere.
Evidentment, la grandària del municipi farà molt variables les respostes a les preguntes que plantegem, però considerem que, en qualsevol cas, fins i tot en el cas dels municipis més petits, les preguntes poden servir de guia, referència, tema de reflexió o contrast.
I és que l’objectiu d’aquesta Eina és ser un recurs senzill al que recórrer quan tens interès i necessitat de revisar la pròpia acció des d’aquesta perspectiva. Aquesta tasca de repensar seria un exercici recomanable per a tota persona, empresa i institució pública, doncs totes les persones hem nascut i estem socialitzades dins un sistema que minusvalora les dones i aquelles activitats que tradicionalment s’hi associen, i per tant, si no hi ha autorevisió periòdica, hi ha reproducció de patrons heredats de desigualtat.
La proposta que fem, però, està curosament pensada per a l’administració pública local, per a ser d’ajuda als ajuntaments de Catalunya en el seu procés de transversalitzar la perspectiva de gènere.
Evidentment, la grandària del municipi farà molt variables les respostes a les preguntes que plantegem, però considerem que, en qualsevol cas, fins i tot en el cas dels municipis més petits, les preguntes poden servir de guia, referència, tema de reflexió o contrast.
On s’emmarca
L’Institut de Ciències Polítiques i Socials, a través de la seva línia de recerca Gènere i Política, durant vint any ha vingut elaborant, anualment, una recerca sobre un tema específic rellevant vinculat al gènere i a la política pública local, una producció de coneixement adreçada a ser d’utilitat per a persones d’àmbit acadèmic i personal polític i tècnic de les administracions públiques més properes a la ciutadania: És el Seminari Ciutats i Persones.
El Vintè Seminari es va dedicar a revisar quins instruments han vingut utilitzant els nostres municipis durant els darrers vint anys per tal de desenvolupar política pública que transformi i desmunti desigualtats de gènere. Va ser un Seminari de balanç, amb perspectiva històrica, per avaluar on som pel que fa a les polítiques locals d’igualtat. Se’n pot consultar el resultat aquí: “Mirar enrere per mirar endavant. Eines municipals per a una política pública feminista”:
Veure publicació
Del treball d’aquell Seminari, de l’exposició pública i la recollida d’impressions per part de tècniques i polítiques locals que van acudir al Seminari, en va sortir la demanda de poder tenir una Eina que ajudés a aplicar la transversalitat. Una Eina que ajudés, a personal tècnic i a responsables polítics de les àrees i temes no específics d’igualtat, a fer-se preguntes pertinents per assegurar que apliquen, en la seva tasca quotidiana, una mirada feminista i combatent contra les desigualtats de gènere. Aquesta Eina n’és el resultat.
El Vintè Seminari es va dedicar a revisar quins instruments han vingut utilitzant els nostres municipis durant els darrers vint anys per tal de desenvolupar política pública que transformi i desmunti desigualtats de gènere. Va ser un Seminari de balanç, amb perspectiva històrica, per avaluar on som pel que fa a les polítiques locals d’igualtat. Se’n pot consultar el resultat aquí: “Mirar enrere per mirar endavant. Eines municipals per a una política pública feminista”:
Del treball d’aquell Seminari, de l’exposició pública i la recollida d’impressions per part de tècniques i polítiques locals que van acudir al Seminari, en va sortir la demanda de poder tenir una Eina que ajudés a aplicar la transversalitat. Una Eina que ajudés, a personal tècnic i a responsables polítics de les àrees i temes no específics d’igualtat, a fer-se preguntes pertinents per assegurar que apliquen, en la seva tasca quotidiana, una mirada feminista i combatent contra les desigualtats de gènere. Aquesta Eina n’és el resultat.
Metodologia
El procés de creació d’aquesta Eina s’ha desenvolupat durant l’any 2022 en base a informació extreta d’entrevistes i en base a la cerca bibliogràfica. Sobre les característiques tècniques de les entrevistes, van ser entrevistes obertes, a una sola persona cada vegada (amb l’excepció d’algun cas que s’entrevistà un equip), virtuals, i el guió era semiestructurat.
Les primeres preguntes de cada entrevista eren de presa de temperatura sobre l’estat actual de les polítiques locals d’igualtat i de confirmació de les conclusions del Seminari anterior. I la segona fase de consulta buscava acotar quines són les preguntes bàsiques que cada àrea d’un ajuntament s’hauria de fer a sí mateixa quan vol fer la seva feina sense reproduir desigualtats entre dones i homes i combatent les desigualtats de gènere ja existents a la societat.
La recollida d’informació va partir d’entrevistes inicials a tècniques locals seleccionades de la província de Barcelona i va continuar amb entrevistes a personal tècnic d’altres àrees no específiques d’igualtat, i a tècniques d’altres territoris de Catalunya. La selecció de les persones inicials a entrevistar es va realitzar cercant persones de llarga trajectòria en la matèria i que poguessin representar municipis de diversa mida, distribució territorial i tradició de política pública feminista. En el cas d’algun Ajuntament molt petit, perfil que interessava per compensar, al no tenir tècnica d’igualtat pròpia es va recórrer a entrevistar la tècnica mancomunada.
Les primeres preguntes de cada entrevista eren de presa de temperatura sobre l’estat actual de les polítiques locals d’igualtat i de confirmació de les conclusions del Seminari anterior. I la segona fase de consulta buscava acotar quines són les preguntes bàsiques que cada àrea d’un ajuntament s’hauria de fer a sí mateixa quan vol fer la seva feina sense reproduir desigualtats entre dones i homes i combatent les desigualtats de gènere ja existents a la societat.
La recollida d’informació va partir d’entrevistes inicials a tècniques locals seleccionades de la província de Barcelona i va continuar amb entrevistes a personal tècnic d’altres àrees no específiques d’igualtat, i a tècniques d’altres territoris de Catalunya. La selecció de les persones inicials a entrevistar es va realitzar cercant persones de llarga trajectòria en la matèria i que poguessin representar municipis de diversa mida, distribució territorial i tradició de política pública feminista. En el cas d’algun Ajuntament molt petit, perfil que interessava per compensar, al no tenir tècnica d’igualtat pròpia es va recórrer a entrevistar la tècnica mancomunada.
Agraïments
A la Sònia Ruiz i l’equip del Departament de Transversalitat de Gènere de l’Ajuntament de Barcelona, a la Marisol Caro de l’Ajuntament de Barberà del Vallès, a l’Anna Sellarès de l’Ajuntament de Granollers; a la Bet Pol de la Mancomunitat de la Plana, a la Maribel Cárdenas de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, a l’Alba Garcia i Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, a la Pili Moyano i l’Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos, a la Isabel Bermúdez de l’Ajuntament de Mataró, a la Natalia Perona i l’equip de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament Terrassa, a la Núria Muñoz de l’Ajuntament de Vic, a la Júlia Mas, l'Eva Alfama, la Noe Ayguasenosa i l'Aina Casassas, a l’Imma Soler i l’Emilia Andreu de l’Ajuntament de Terrassa, a la Vanessa Gatell i al Francesc Vidal de l’Ajuntament de Valls, a la Núria Branzuela de l’Ajuntament de la Garriga, a l’Ona Càrdenas del Consell Comarcal del Penedès, a la Judit Acosta del Consell Comarcal del Vallès Occidental, al Blai Martí de l’Ajuntament de Barcelona, a la Mariona Martín de l’Ajuntament de Cardedeu, a la Sara Ortiz del Col·lectiu Punt 6, a la Marta Suero i a tot l’equip de l’Oficina d’Igualtat de la Diputació de Barcelona, per haver-se deixat entrevistar o per resoldre dubtes o assessorar en la creació d'aquesta Eina.