Més informació
Àrees d'acció municipal
Legislació vigent
Comencem amb un petit recordatori del mandat legislatiu:
La Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes (LIEDH) dedica la secció cinquena, article 53, al medi ambient, urbanisme, habitatge i mobilitat.
Concretament, obliga als ajuntaments a, en primer lloc, incorporar la perspectiva de gènere en totes les fases del disseny, la planificació, l'execució i l'avaluació urbanístics, per a posar en igualtat de condicions, en el disseny i en la configuració dels espais urbans, les necessitats i les prioritats derivades del treball de mercat i del domèstic i de cura de persones, i també per a col·laborar a eliminar les desigualtats existents. I, en segon lloc, obliga a promoure la participació ciutadana de les dones i de les associacions de defensa dels drets de les dones en els processos de disseny urbanístic, i fer-ne el corresponent retorn.
Estableix de forma específica que: (1) la planificació en els àmbits de medi ambient, urbanisme, habitatge i mobilitat haurà d’estar basada en estudis amb estadístiques segregades per sexe, que permetin detectar les desigualtats mesurables. I (2) s’hauran de fer estudis d’impacte de gènere i les mesures correctores pertinents per a minimitzar els impactes diferencials en tota actuació urbanística, d’habitatge, de mobilitat o de medi ambient.
En aquest article es detallen directius concretes sobre el contingut:
1- De les polítiques urbanístiques:
Aplicació d'una política urbanística que tendeixi a crear ciutats compactes, mixtes i pròximes, que mantinguin la relació amb la natura, on es redueixi la presència i la prioritat del vehicle privat i s'introdueixin mesures per a millorar i densificar les àrees monofuncionals residencials. En aquest sentit, la política urbanística ha de preveure la descentralització de serveis, de manera que la construcció d’infraestructures i l’ordenació del sòl donin resposta a les necessitats de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, disminuint els temps de desplaçament i garantint l’accessibilitat dels serveis en igualtat d’oportunitats. També equipaments públics amb instal·lacions que facilitin els usos i cobreixin les necessitats de tothom.
2- De les polítiques d’habitatge:
Elaboració de programes actius i dotats de recursos suficients per a la promoció de l’accés a l’habitatge de col·lectius en risc d’exclusió social, amb una atenció especial a les famílies monoparentals. Creació de mecanismes per a promoure que, en cas d’arrendament d’habitatges, quan sigui per a parelles o famílies, els contractes es facin a nom de tots dos membres de la parella. En la concessió d'ajuts públics per a rehabilitació o reformes d'habitatges, la inclusió com a beneficiaris de tots dos membres de la parella, sempre que així ho vulguin els interessats.
3- De les polítiques de mobilitat:
Una planificació de la mobilitat que doni prioritat als temps dels desplaçaments i que tingui en compte l’accessibilitat en els itineraris quotidians relacionats amb l’organització de la vida personal, associativa, familiar, domèstica i laboral.
Per altra banda, l’article 55 de la LIEDH relaciona urbanisme i seguretat i estableix que el departament competent en matèria d'urbanisme ha de promoure un model de seguretat que incorpori la perspectiva de les dones en el planejament urbanístic. Amb aquesta finalitat el planejament ha de vincular el disseny urbà i la violència masclista, per a evitar entorns i elements que puguin provocar situacions d'inseguretat per a les dones. Es tracta d’eradicar la percepció d’inseguretat en els espais públics, per mitjà de mesures que en garanteixin la visibilitat, la correcta il·luminació i l'alternativa de recorreguts, i que els dotin d’usos i activitats diversos, intergeneracionals i que fomentin la presència de gent diversa.
A més a més, la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge de Catalunya, recull a l’article 23 els requisits exigibles als habitatges en el procés d'edificació i en la conservació i la rehabilitació del parc immobiliari residencial. Hi estableix que s'ha de vetllar per garantir la cohesió social, l'ecoeficiència, l'optimització dels recursos disponibles, la innovació arquitectònica i la fixació de criteris de gènere. I en relació als criteris de gènere indica:
La promoció i el foment de la construcció de nous models d'habitatge, adequats a la variabilitat i la diversitat de la composició de les unitats familiars o de convivència i a les necessitats de grups específics de població. I la innovació en la concepció i el disseny de l'habitatge, que ha de permetre la flexibilitat en la utilització dels elements per a facilitar el treball domèstic i per a adequar-se als nous rols de gènere, i que ha de permetre també fer transformacions dins de l'habitatge per a adaptar-lo a les variacions en l'estructura familiar, si s'escauen.
A més, en l’article 94 aquesta llei indica que el Registre de Sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial ha de proporcionar informació útil i fiable per a establir indicadors de gènere.
La Llei 17/2015 d’igualtat efectiva de dones i homes (LIEDH) dedica la secció cinquena, article 53, al medi ambient, urbanisme, habitatge i mobilitat.
Concretament, obliga als ajuntaments a, en primer lloc, incorporar la perspectiva de gènere en totes les fases del disseny, la planificació, l'execució i l'avaluació urbanístics, per a posar en igualtat de condicions, en el disseny i en la configuració dels espais urbans, les necessitats i les prioritats derivades del treball de mercat i del domèstic i de cura de persones, i també per a col·laborar a eliminar les desigualtats existents. I, en segon lloc, obliga a promoure la participació ciutadana de les dones i de les associacions de defensa dels drets de les dones en els processos de disseny urbanístic, i fer-ne el corresponent retorn.
Estableix de forma específica que: (1) la planificació en els àmbits de medi ambient, urbanisme, habitatge i mobilitat haurà d’estar basada en estudis amb estadístiques segregades per sexe, que permetin detectar les desigualtats mesurables. I (2) s’hauran de fer estudis d’impacte de gènere i les mesures correctores pertinents per a minimitzar els impactes diferencials en tota actuació urbanística, d’habitatge, de mobilitat o de medi ambient.
En aquest article es detallen directius concretes sobre el contingut:
1- De les polítiques urbanístiques:
Aplicació d'una política urbanística que tendeixi a crear ciutats compactes, mixtes i pròximes, que mantinguin la relació amb la natura, on es redueixi la presència i la prioritat del vehicle privat i s'introdueixin mesures per a millorar i densificar les àrees monofuncionals residencials. En aquest sentit, la política urbanística ha de preveure la descentralització de serveis, de manera que la construcció d’infraestructures i l’ordenació del sòl donin resposta a les necessitats de conciliació de la vida personal, familiar i laboral, disminuint els temps de desplaçament i garantint l’accessibilitat dels serveis en igualtat d’oportunitats. També equipaments públics amb instal·lacions que facilitin els usos i cobreixin les necessitats de tothom.
2- De les polítiques d’habitatge:
Elaboració de programes actius i dotats de recursos suficients per a la promoció de l’accés a l’habitatge de col·lectius en risc d’exclusió social, amb una atenció especial a les famílies monoparentals. Creació de mecanismes per a promoure que, en cas d’arrendament d’habitatges, quan sigui per a parelles o famílies, els contractes es facin a nom de tots dos membres de la parella. En la concessió d'ajuts públics per a rehabilitació o reformes d'habitatges, la inclusió com a beneficiaris de tots dos membres de la parella, sempre que així ho vulguin els interessats.
3- De les polítiques de mobilitat:
Una planificació de la mobilitat que doni prioritat als temps dels desplaçaments i que tingui en compte l’accessibilitat en els itineraris quotidians relacionats amb l’organització de la vida personal, associativa, familiar, domèstica i laboral.
Per altra banda, l’article 55 de la LIEDH relaciona urbanisme i seguretat i estableix que el departament competent en matèria d'urbanisme ha de promoure un model de seguretat que incorpori la perspectiva de les dones en el planejament urbanístic. Amb aquesta finalitat el planejament ha de vincular el disseny urbà i la violència masclista, per a evitar entorns i elements que puguin provocar situacions d'inseguretat per a les dones. Es tracta d’eradicar la percepció d’inseguretat en els espais públics, per mitjà de mesures que en garanteixin la visibilitat, la correcta il·luminació i l'alternativa de recorreguts, i que els dotin d’usos i activitats diversos, intergeneracionals i que fomentin la presència de gent diversa.
A més a més, la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge de Catalunya, recull a l’article 23 els requisits exigibles als habitatges en el procés d'edificació i en la conservació i la rehabilitació del parc immobiliari residencial. Hi estableix que s'ha de vetllar per garantir la cohesió social, l'ecoeficiència, l'optimització dels recursos disponibles, la innovació arquitectònica i la fixació de criteris de gènere. I en relació als criteris de gènere indica:
La promoció i el foment de la construcció de nous models d'habitatge, adequats a la variabilitat i la diversitat de la composició de les unitats familiars o de convivència i a les necessitats de grups específics de població. I la innovació en la concepció i el disseny de l'habitatge, que ha de permetre la flexibilitat en la utilització dels elements per a facilitar el treball domèstic i per a adequar-se als nous rols de gènere, i que ha de permetre també fer transformacions dins de l'habitatge per a adaptar-lo a les variacions en l'estructura familiar, si s'escauen.
A més, en l’article 94 aquesta llei indica que el Registre de Sol·licitants d'Habitatge amb Protecció Oficial ha de proporcionar informació útil i fiable per a establir indicadors de gènere.
Qüestionaris
Aquestes són les eines que proposem per a la teva àrea d'actuació política local.
Esperem que t’ajudin en la tasca de posar-hi perspectiva de gènere!
Qüestionari Àrea d'Espai públic: Mobilitat, Urbanisme i Entorn
Es tracta d’un llistat de preguntes que busquen ajudar-te a introduir la perspectiva de gènere en la teva pròpia acció política. Es pretén ajudar a pensar sobre el propi camp d'acció política, plantejant preguntes que permeten identificar aspectes importants per aconseguir una societat més igualitària.
Qüestionari Àrea d'Espai públic: Mobilitat, Urbanisme i Entorn
30 preguntesGrau de compromís de l'Àrea amb la transversalitat de gènere
Es tracta d’una petita autodiagnosi que serveix per ajudar a valorar fins a quin punt la teva Àrea participa de l’estratègia municipal per a transversalitzar la perspectiva de gènere, que habitualment lidera Igualtat. El que es pretén és la corresponsabilitat.
Grau de compromís de l'Àrea amb la transversalitat de gènere
15 preguntes
Recursos
Recursos, guies o bibliografia que pot ajudar a transversalitzar la mirada de gènere en la teva àrea d'acció municipal
Catalunya
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2019). Manual d'urbanisme de la vida quotidiana: urbanisme amb perspectiva de gènere
Es tracta d’un manual dirigit als equips tècnics que participen en la planificació, redacció i execució dels plans i projectes de la ciutat. Aquest manual té com a finalitat donar criteris de planejament i eines de diagnosi, des d’una perspectiva de gènere, al personal tècnic que redacta planejament urbanístic i al que elabora projectes d’espai públic i d’equipaments.
AJUNTAMENT DE BARCELONA (2019). Urbanisme i gènere: marxes exploratòries de vida quotidiana. Quaderns metodològics feministes #1. Ajuntament de Barcelona
El quadern metodològic es centra en les marxes exploratòries com a eina per promoure la participació i l’empoderament de les dones, punt de partida de la transformació feminista de l’espai urbà. El document s’estructura de la manera següent: primerament, es delimiten els objectius i el públic destinatari. Després es plantegen els conceptes fonamentals i es presenten les marxes exploratòries. Després la metodologia d’observació i finalment el procés de treball d’organització d’una marxa exploratòria. Seguidament es descriuen els reptes de futur i s’aporta la bibliografia i els recursos per saber-ne més. A l’annex hi ha el guió de l’informe de conclusions i la graella de respostes o solucions.
BOFILL LEVI, Anna (2008). Guia per al planejament urbanístic i l’ordenació urbanística amb la incorporació de criteris de gènere. Col·lecció Eines 11. Barcelona: Institut Català de les Dones
Aquesta guia és una eina pràctica a l’hora d’aportar una visió de gènere al planejament urbanístic. Es presenta el marc teòric de referència i es plantegen solucions a l’ordenació dels nostres espais urbans des de la perspectiva de gènere.
CIOCOLETTO, Adriana (2014). Espais per a la vida quotidiana. Auditoria de Qualitat Urbana amb perspectiva de Gènere. Barcelona: Col·lectiu Punt 6
L’Auditoria de qualitat urbana amb perspectiva de gènere és una eina d’avaluació urbana que permet comprovar l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere en l’urbanisme, tant en els espais com en la gestió, a partir de l’anàlisi integral dels aspectes socials, físics i funcionals d’un entorn concret. Aquest manual inclou les eines qualitatives utilitzades per a realitzar el diagnòstic participat, incloent-hi l’experiència de les persones: recorreguts de reconeixement, observació participant, dinàmiques participatives i entrevistes.
COL·LECTIU PUNT 6 (2011). Construyendo entornos seguros desde la perspectiva de género. Informes Col·leccions CiP número 5. Barcelona: ICPS
En aquest text es presenten els fonaments teòrics del disseny de l’espai i de la seguretat des de la perspectiva de gènere. Una bona entrada a la qüestió.
COL·LECTIU PUNT 6 (2013). Dones treballant. Guia de reconeixement urbà amb perspectiva de gènere. Barcelona: Col·lectiu Punt 6
La guia “Dones Treballant” és una eina per a donar visibilitat a les experiències i els coneixements de les dones en l’àmbit de l’urbanisme, però també per a qüestionar la divisió sexual del treball i reivindicar entorns on les tasques domèstiques i de cura es comparteixin socialment i no continuïn sent una responsabilitat exclusiva de les dones. Aquesta guia també és una eina per a aconseguir que els processos participatius en l’àmbit urbanístic es converteixin en processos participatius transformadors, on les dones siguin agents actius en l’anàlisi i la millora de l’entorn.
COL·LECTIU PUNT 6 (2017). Auditoria de seguretat urbana amb perspectiva de gènere en l’habitatge i l’entorn
L’Auditoria de seguretat urbana amb perspectiva de gènere en l’habitatge i l’entorn és una eina de diagnòstic urbà que analitza la seguretat de les persones. Es basa en una anàlisi integral dels aspectes socials, físics i funcionals que condicionen la percepció de seguretat en l’espai aplicant una perspectiva de gènere interseccional. En aquesta guia es proposa un marc teòric sobre seguretat i habitatge amb perspectiva de gènere, un conjunt d’eines participatives per a poder diagnosticar les percepcions de seguretat en un context donat, i un apartat d’estratègies i actuacions concretes a desenvolupar per a intervenir en el territori i millorar la percepció de seguretat.
COL·LECTIU PUNT 6 (2021). Guia metodològica per la planificació i el disseny del sistema de mobilitat i transport
Aquesta guia metodològica té com a objectiu proporcionar conceptes i eines d’anàlisis, aplicació, avaluació i seguiment per a integrar la perspectiva de gènere en els sistemes de mobilitat i transport. La guia inclou l’aplicació a un cas d’estudi a la ciutat de Buenos Aires.
MUXÍ MARTÍNEZ, Zaida (2009). Recomanacions per a un habitatge no jeràrquic ni androcèntric. Generalitat de Catalunya
Aquesta guia té la voluntat de ser una eina metodològica d’utilitat per al sector professional que es dedica a la projecció i disseny d’habitatges. També busca ser un manual que convidi a la reflexió al voltant de la influència de la distribució de l’espai a les relacions entre dones i homes i els seus rols en l’àmbit domèstic.
MUXÍ, Zaida; CASANOVAS, Roser; CIOCOLETTO, Adriana i FONSECA, Marta (2010). Recomanacions per a la implantació de la perspectiva de gènere al projecte urbà. Gavà: Ajuntament de Gavà i Col·lectiu Punt 6
En aquest document s’explica com es pot incorporar la perspectiva de gènere en el projecte urbà de la ciutat de Gavà. A l’últim apartat es proposen una sèrie de metodologies que ens permetran fer registres, aconseguir informació, analitzar, i proposar projectes urbans de diferents escales que incorporin la perspectiva de gènere.
I també et pot servir
AJUNTAMENT DE BARCELONA. Deu punts per visibilitzar les dones en el llenguatge. Guia d’ús no sexista del llenguatge
En aquest web, l’Ajuntament de Barcelona presenta molt esquemàticament els elements més importants a tenir en compte per a no fer un ús sexista del llenguatge. Seguidament, dona pas a una guia més extensa i en profunditat.
GELAMBÍ TORRELL, Mònica (2016). Guia pràctica per a la realització de polítiques transversals de gènere en l’àmbit municipal. Diputació de Barcelona
Aquesta guia és una eina completa amb tota la informació necessària per entendre com s’introdueix la perspectiva de gènere a tots els àmbits de l’administració local. Parteix d’un marc legal i introductori de les polítiques transversals de gènere per, després, continuar amb diversos apartats on s’han recollit tota una sèrie d’experiències positives en àmbits com: educació; joventut; cultura i esports; serveis a les persones i cohesió social; treball i promoció econòmica; sanitat i salut públic; urbanisme, habitatge i mobilitat. De cada política s’explica per què es tracta d’una política amb perspectiva de gènere i que ha aportat incloure aquest enfocament.
GENERALITAT DE CATALUNYA (2018). Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en els contractes públics
La guia de la Generalitat de Catalunya és un recurs de suport per introduir la perspectiva de gènere en matèria de contractació pública, per tant, està dirigida a totes les persones que hagin de treballar en aquest camp d’actuació. Els continguts de la guia van des del què s’entén per perspectiva de gènere, les clàusules d’igualtat, les obligacions de les empreses licitadores i adjudicatàries, com i en quina fase incloure clàusules d’igualtat i, finalment, el control del compliment d’aquestes clàusules.
INSTITUT CATALÀ DE LES DONES. Recursos digitals sobre llenguatge inclusiu i no sexista. Generalitat de Catalunya
L’Institut Català de les Dones (Generalitat de Catalunya) té recollides en aquesta web una sèrie de guies relatives a com utilitzar el llenguatge de forma inclusiva i no sexista.
INSTITUT CATALÀ DE LES DONES. Cercador d'Expertes
L’ICD ha creat un cercador a l’abast de tothom per trobar expertes amb diferents perfils en més de 90 professions i 190 camps d’expertesa. Aquest cercador visibilitza el talent femení i permet accedir a professionals de tot arreu i, també és un portal on es pot donar d’alta qualsevol dona interessada en compartir els seus coneixements.
Espanya i àmbit internacional
APODAKA OSTAIKOETXEA, Marije [coord] (2012). Urbanismo inclusivo. Las calles tienen género. Gobierno Vasco
Recull d’articles que es van presentar a un seminari sobre el planejament urbanístic amb perspectiva de gènere, en el que es reflexiona sobre la seguretat, l’urbanisme inclusiu i el transport i la mobilitat.
ASOCIACIÓN INNICIA I+D SOCIAL y COLABORATIVO (2019). Guía para la elaboración de informes de evaluación del impacto de género en el sector del urbanismo y para la planificación urbanística con perspectiva de género. Comunidad de Madrid
Aquesta guia explica per què és necessari incorporar la perspectiva de gènere a l’urbanisme i presenta com realitzar informes d’avaluació de l’impacte de gènere en la planificació urbanística. Proporciona un model per realitzar aquests informes.
AZARA ESCRIVÁ, Sira y GIL VILA, Maria Vicenta (2017). Set per introduir la perspectiva de gènere en el procés urbà. Generalitat Valenciana
És una recopilació d’informació en matèria d’arquitectura i urbanisme des de la perspectiva de gènere. Recopilació pensada per oferir recursos al personal tècnic involucrat en els processos de creació de nous àmbits urbans o regeneració dels existents.
BIENCINTO LÓPEZ, Natalia (2009). Manual práctico para una señalización urbana igualitaria. FEMP
Aquest manual busca sensibilitzar a les persones responsables de les polítiques urbanístiques dels governs locals sobre la importància que té l’ús del llenguatge visual no discriminatori en la iconografia que s’utilitza per la senyalització urbana.